El conegut periodista vilafranquí Marc Paredes, un dels fundadors del nou espai cultural lespurna.cat, ha tingut l’amabilitat de cedir-nos aquest interessant resum històric sobre el Magnific Velòdrom que, entre els anys 1935 i 1964, va ser un referent en el mon del ciclisme i del lleure vilafranquins.
En nom de la Junta Directiva, moltíssimes gràcies. Fem constar que les fotos que apareixen en aquest document provenen del fons fotogràfic de l’Arxiu Comarcal i Ajuntament de Vilafranca.
L’espai va ser un referent del ciclisme català durant gairebé tres dècades
Una competició ciclista al Velòdrom de Vilafranca. Foto: Fons Fotogràfic de Josep Mestres-Hero
Durant gairebé trenta anys, Vilafranca va tenir un velòdrom que avui pocs recorden. Situat al barri del Poble Nou, aquest equipament esportiu va ser, entre 1935 i 1964, un dels principals escenaris del ciclisme i del lleure popular de la vila.
Un equipament modern per a l’època
El velòdrom es va inaugurar el 24 de juny de 1935, coincidint amb la diada de Sant Joan, en un moment en què el ciclisme era un dels esports més seguits a Catalunya. La instal·lació es trobava als afores de la vila, en uns terrenys del barri del Poble Nou que aleshores encara eren espais oberts.
La pista tenia la forma ovalada característica dels velòdroms, amb peralts pronunciats que permetien als ciclistes mantenir velocitats elevades. Inicialment era de terra, però després de la Guerra Civil es va reformar i es va encimentar, fet que va millorar les condicions per a la competició.
El recinte no només servia per al ciclisme. L’espai central de la pista es feia servir per a altres activitats esportives, com partits de bàsquet, proves d’atletisme o exhibicions d’hoquei patins.
Un punt de trobada per a la vila
Durant les dècades dels anys quaranta i cinquanta, el velòdrom va viure la seva etapa de més activitat. Les curses ciclistes atraien centenars d’espectadors que omplien les grades o s’aplegaven al voltant de la pista.
Entre els corredors que hi van competir hi havia figures destacades del ciclisme català, com el mític Mariano Cañardo, una de les grans estrelles del ciclisme estatal de l’època. Algunes proves eren especialment espectaculars: s’hi organitzaven curses de resistència de sis, dotze o fins i tot vint-i-quatre hores, que mantenien el públic pendent de la pista durant tota la jornada.
Però el velòdrom era molt més que un espai esportiu. També era un lloc de trobada social, especialment per als veïns del Poble Nou. Les tardes de competició es convertien en un espectacle popular que reunia famílies, aficionats i curiosos.
El final: el creixement urbà
L’any 1964, el velòdrom va desaparèixer definitivament. Els terrenys es van vendre i es van destinar a la construcció d’habitatges, en un moment en què la vila vivia una forta expansió urbanística. El barri del Poble Nou, que en el moment de la inauguració del velòdrom encara era una zona perifèrica, es va anar integrant dins la trama urbana de la població. El que havia estat un espai esportiu als límits de la vila va quedar envoltat de carrers i edificis.
Tot i que en algun moment es va plantejar la possibilitat de construir un nou velòdrom en un altre indret, el projecte mai no es va arribar a fer realitat.
Plànol urbanístic que mostra el projecte de creixement del barri del Poble Nou l’any 1947. Font: Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Un record recuperat
Amb el pas del temps, el velòdrom va anar desapareixent també de la memòria col·lectiva. Avui dia ja no en queda cap rastre físic. Tanmateix, el passat 22 de febrer es va instal·lar un tòtem commemoratiu al barri del Poble Nou per recordar l’existència d’aquella pista ciclista.
Durant gairebé tres dècades, aquell oval de terra —i més tard de ciment— va ser l’escenari de curses, d’aplaudiments i de tardes d’esport que avui ja formen part de la història de la vila.
Inauguració del tòtem commemoratiu del Velòdrom.
