Pregó 2021: Teatralitzat pel Taller d’Assaig de Teatre sota la direcció de Valeri Laguna
PREGÓ DE LES FESTES DEL POBLE NOU 2021 (Projecció 0)
(Música d’espera suau, molt de fons, 2’. Gas-gas. SIDRAL) https://www.youtube.com/watch?v=jAdqfTrrWzE
Espai amb 4 faristols, potser un fanal, càmera negre.
A: Actor (Adrià)
P: Pallasso (Clara)
M: Música (Esteve)
D: Dansa (Mireia)
A (Actor/actriu vestit de Hamlet o Macbeth). – Hola amic, què fas per aquí a aquesta hora?
P (Actor/actriu vestit de Pallasso).- Ens coneixem?
A.- Tu vius aquí, oi?
P.- Aquí, on?
A.- Va, no fotis conya, aquí és aquí!
P.- Perdona?
A.- Al barri, al Poble Nou, en aquest parc, al Tívoli, no?
P.- Jo? No!
A.- Iep! Tu no fas teatre? Tu no has fet teatre, sempre?
P.- Sí!
A.- Doncs, tu vius aquí, en aquest espai, que és on hi havia un teatre, el magnífic Teatre Tívoli! Aquí hi viurem sempre els comediants, tot i que això, ha canviat molt i no hi ha qui ho conegui!
P.- Un TEATRE, aquí, en aquest parc?
A.- Sí! Aquí hi havia un teatre! Un teatre meravellós, únic, màgic, fantàstic, amb llotges, guarniments i cortines amb farbalans, amb grandioses escenografies per les festes de carnaval; un teatre per a 2.000 persones!
P.- Òndia! Sí! Ja el veig! (Projecció teatre 1) I?
A.- Doncs que ara, tu i jo, farem teatre aquí, bé, perdó, farem un pregó!…Però, abans, un record molt sentit pel company Florenci Aymerich, amic i home de teatre, de Sant Quintí, director del grup de teatre El Fanal, (Ensenyen el fanal) què ens va deixar aquest darrer mes d’agost, un agost de tràgic record. EPD.
(Musica de “El cant dels ocells” i moments de silenci)
https://www.youtube.com/watch?v=COR3lMXKAfg 1’
A.- La vida és tràgica i (a públic, dramàtic),…”el demà, l’endemà i fins i tot l’endemà, s’esmunyen, de dia en dia, a poc a poc, fins la darrera síl·laba del temps escrit”,… com deia Shakespeare per boca de Macbeth,
P.- I, la vida és còmica (a públic, còmic, mimant el que diu, i l’altre fent-ho amb llenguatge de signes),…”la vida és tot just una ombra que camina, un trist actor que s’escarrassa un temps a l’escenari, i ja no se’l sent mai més.”(Pausa dramàtica) Shakespeare dixit!
Tot just una ombra que camina. Res més! (Mirades de complicitat, i a públic)
A.- Però, avui estem de FESTA, oi? Doncs, que soni la música!
(Música de carrusel, de circ. Entry of the Gladiators, Julis Fucik)
(Entren 2 actors/actrius- M i D-; un amb una escala de pintor i l’altre actor amb una pila de 4 caixes de fusta de fruita als braços, que deixa ben col·locades. Un va vestit amb un tutú de dansa, i el quart amb un esmòquing i corbatí. A puja a l’escala)
M Músic/a: Bona nit!
P Pallasso/a: Bona nit!
D Ballarí/na: Bona nit!
A Actor/riu. (Fa la funció d’enllaç entre escenes i puja a l’escala): Bona nit a tothom!
M.- Gràcies!
P.- Moltes gràcies!
D.- Moltes gràcies, per venir!
A.- Moltes gràcies per venir, avui, aquí!
M.- Gràcies als que sou a primera fila!
P.- Gràcies als que sou allà, al fons!
D.- Gràcies als que sou per aquí, al mig!
A.- Gràcies a totes i tots els que heu vingut! Moltes gràcies, veïns!
A, M, P, D.- Estem molt contents! Molt!
(A baixa de l’escala)
P.- I, tanmateix volem desitjar-vos una molt bona FESTA!
A, M ,P ,D.- Sí, molt bona FESTA!
(Aplaudir en llenguatge de signes. Saludant, doblegant cintura, repetint l’acció)
Tots parats, escèptics, mirant la gent.
Seuen a les caixes. Pausa llarga. Cap recolzat a la mà. Cames creuades. Canvi de creuament)
M.-(S’aixeca) Bé, ja podem marxar.
P.- (S’aixeca) Sí, ja hem fet el fet; ja hem desitjat bona festa!
D.- (S’aixeca) Ja hem complert l’encàrrec! Fer un pregó, el pregó! Adeu veïns!
A.- (Baixant de l’escala) Adeu, i fins aviat. Gràcies per ser, aquí, avui! Moltes gràcies!
A,M,P, D,.- I, bona Festa del Barri 2020-2021!
(Música de carrusel, de circ. Entry of the Gladiators, Julis Fucik)
(Agafen les caixes i l’escala, per marxar. S’aturen a mitja sortida i miren la gent. Fan marxa enrere. Tornen a col·locar caixes i escala)
M.- D’acord, fora bromes.
P.- Hem de fer un pregó, oi?
D.- I, no en sabem. Nosaltres no som poetes, com altres pregoners!
A.- Però, no patiu. No en sabem, però, el farem! Ara torno (Surt corrent)!
P, M, D .- Ei! Tu…. Bé, sempre n’hi ha de cagats…és el pànic escènic!
M.- Ens van fer un encàrrec! Ens van dir:
P.- Penseu un pregó!
D.- Per la Festa del barri!
M.- L’any passat, bé, fa 2 anys, el Toni Regueiro ens va fer riure! Una gran abraçada amic Toni!
P.- Pensem! Pensem-ho molt bé, això! Va, pensem-ho! Hem de fer riure?
D.- Sentíem, llegíem fa poc, en plena crisi sanitària, enmig del desconcert i l’angoixa, que ens costarà molt recuperar l’espai públic, l’espai de complicitat i compromís no virtual; som cada vegada més individualistes i ens és molt difícil adaptar-nos a un projecte comú, a un ritme col·lectiu.
M.- El Teatre és l’art viu per definició, paradigma de complicitats i mirall del que ens envolta, davant d’un món en que sembla que totes les coses han sortit del seu estat d’equilibri. Després del confinament detectem estats d’ànim nous, diferents, desconeguts abans; tedi i apatia.
D.- L’Associació de Veïns del Poble Nou teixeix complicitats, fa barri, fa espai públic; és espai públic!
P.- L’Associació és Xarxa per als veïns, i motor d’una identitat i d’una solidaritat per sobre del tancament i l’egoisme que ens tenalla i ens allunya a cops de crisis, i a cops de pors, l’associació és un projecte en comú!
M.- La desigualtat i la insolidaritat ens fa més fràgils a tots. La pèrdua de valors està en el detonant de la pèrdua d’humanitat.
(Música Matrix de 2,49’ a 3:30’)
https://www.youtube.com/watch?v=pFS4zYWxzNA
D.- Slavoj Žizek, al seu assaig post catastròfic (arran dels atemptats de l’11 de setembre de 2001) Benvinguts al desert del real, ens recorda que sovint cal una calamitat per arrencar-nos de l’embolcall —o el miratge— que constitueixen les creences, els hàbits, els costums i els prejudicis i fer-nos accedir a la nuesa i a la cruesa del real. Žizek extreu el títol del seu llibre, d’una línia de diàleg del conegut llargmetratge Matrix.
P.- Llegíem; les plagues bíbliques eren advertències per redreçar el rumb equivocat; ara, amb la catàstrofe, desfarem camins?
M.– Aprendrem o ens abocarem a una lluita de tots contra tots, per una hegemonia, encara més salvatge?
D, M, P .- En traurem conclusions d’aquest TEMPS SALVATGE?
(Estiraments i exercicis de moviment)
P.- Va! Fora reflexions profundes. Hem de fer una gran festa!
M.- Mireu, fa just 2 mesos,
P.- El 24 de juliol, vam participar en una FESTASSA!
D.- El CENTENARI del CASAL de Vilafranca, “Un casal de fusta CENTENARI!
(Entrada per públic del militar i la infermera de LA TORNA. Projecció de Llibertat d’expressió Projecció 3) (Anna, Mª Jesús, Sergi, Adrià)
Fragment de l’alè. Militar i Infermera.
Fragment del galliner. Kok kok kok…
Fragment de la trucada. Ring, ring, ring…
Fragment del ¿CÓMO…?
¿Una manifestación? ¿Mucha gente? ¿Se estan riendo? ¿De nosotros? ¡Enseguida vamos! (KOK, KOK, KOK, KOK,…)
Izquierda, izquierda, izquierda, derecha , izquierda, …¡Alto!
(Mirades a públic) KOK, KOK, KOK, KOK, KOK, …
¿Pero, adonde vamos?, ¿a quien buscamos?, …¿donde està el jefe?…¿el terrorista?…¡Nada, todos a juicio!
¡Y, encima se rien! A ver, los papeles, más papeles…(Gag de passar-se papers)
Pedro,
Pablo,
Manolo,
Martínez,
Maria de la O,
Marlaska,
Maria Dolores,…
¡Basta, coño! ¡Así no vamos a terminar nunca!
(Un paper)
Ya lo tengo….¡Aragonés! ¡Pere Aragonés! ¡Aragonés!!!
Seguro que és un catalanufo camuflado.
¡Pere,…ya le voy a dar yo al tal Sr. Pere!
¡Ay! ¡Si el gran José Antonio levantara la cabeza!
¡Firmes!
¡Presenten armas! Izq, Izq, ….
(Escarafalls i atacs epilèptics en escoltar la música. Text tan sols per saber de què va la cançó)
https://www.youtube.com/watch?v=i15eFc_BCu4 (del 13” al 1.04”)
Habrá un día
En que todos
Al levantar la vista,
Veremos una tierra
Que ponga libertad.
Hermano, aquí mi mano,
Será tuya mi frente,
Y tu gesto de siempre
Caerá sin levantar
Huracanes de miedo
Ante la libertad.
Haremos el camino
En un mismo trazado,
Uniendo nuestros hombros
Para así levantar
A aquellos que cayeron
Gritando libertad.
Eh! Eh! Eh!…Tú! Técnico terrorista! No coño, este no, este José Antonio no es! Este es José Antonio Labordeta, ese cantautor tocacojones de Labordeta! Fuera, fuera!
https://www.youtube.com/watch?v=dGdCdySTZf4 (1’ màxim)
¡Ahora sí!¡La jota!
(Una parella de GC- Anna i Mª Jesús-, i una parella d’actrius- Clara i Mireia- ballant la Jota, com el Ball Pla? Els altres al voltant aplaudint. En anar acabant una parella surt ballant. L’altra es queda)
A.- (Traient-se la disfressa del gag de GC i tornant a Hamlet) Ho heu endevinat, vam recordar, la famosa obra dels Joglars, LA TORNA!
P.- Una obra que va portar a la presó als Joglars de l’època. La veritat és que no sabem ben bé perquè!
D.- Potser molts encara no havíeu nascut, però la cosa anava així… ara tot és molt diferent, tot és molt millor, molt democràtic…
M.- Abans d’aquesta inesperada interrupció dèiem que faríem un pregó. Doncs, som-hi.
D.- Hi havia una vegada…
P.- Once upon a time…
D.- Un BARRI!
A.- Era pobret i petit…S’acabava aquí, aquí, al Tívoli, més o menys, en aquest indret on hi havia aquest magnífic teatre, o… potser arribava fins la Font de la Mandra? Ara no ho recordo. Era cap als afores, sabeu…
M.- Però, la sort, el destí, l’atzar, personificades en la deessa FORTUNA -cega com la JUSTICIA, però sense balances!- va voler que a la SOCIETAT LA PRINCIPAL,…a el CASAL li toqués, l’any 1928 el 3r premi de la Rifa de NADAL!
M,P,D,A.- El 39.923! (Projecció fragment de vídeo de nº i focs d’artifici) (Projecció 4)
(Foto nº rifa + text de la rifa. Llançament d’octavetes, confeti i serpentines. Música Sweet Dreams SIDRAL BAND des de 44” i fer-ho durar menys d’1’, aplaudint)
https://www.youtube.com/watch?v=V2keGPCHGL0
P.- I, de cop, la gent, els afortunats, van començar a fer-se cases i casetes i pisos i pisets…on? Doncs aquí, al Poble Nou! I, el barri va créixer esplèndid, magnífic, i endreçat; orgull de Vilafranca!
D.- Aquest any s’ha complert el Centenari de l’edifici del CASAL. S’hi ha fet un colossal espectacle per celebrar-ho. Ja us ho hem dit, oi?
A.- No tothom hi va poder ser! Nosaltres sí! I, vam fer-hi TEATRE! Però, però…no a tothom li va tocar el 39.923!
(Anècdotes de la RIFA: Anna, Mar, Thaís, Mª Jesús, Esther, Joanaina)
ACTRIU 2 (ANNA).- Hola! Què passa aquí? Per què tothom està content? La rifa? Quina rifa?
ACTRIU 1
El Casal feia participacions de la rifa de Nadal des dels seus inicis. L’any 1928 li va tocar el tercer premi al número 39.923. El premi era de 5 milions de pessetes. Dels 1.500 socis que tenia el Casal, van rebre el premi 800 socis … El 39.923!!!!
ACTRIU 2
Els afortunats van rebre entre 30 i 40.000 pessetes. El salari mig de l’època era entre 8 i 10 pessetes el jornal. Això vol dir entre 2.300 i 2.800 pessetes anuals…El 39.923!!!!
ACTRIU 3
Un pare va lliurar a un fill seu cinc pessetes per tal que adquirís dues participacions de deu rals dels dos números que jugava La Principal. El minyó, creient amb la seguretat que aquells números no serien afavorits per la sort, va despendre’s d’aquells diners, dient però, al seu pare que ja posseïa els talons encomanats…El 39.923!!!!
ACTRIU 4
Va venir el dia de la sort i el pare tot satisfet pensant que també participaria en la rifa, compteu el seu disgust i la seva indignació quan el fill va haver de confessar-li la seva falta…El 39.923!!!!
ACTRIU 5
Una pobra vídua, que també posseïa una participació de cinc rals de número 39.923 premiat amb els cinc milions i que el guardava curosament dins de la calaixera acaba de tenir un fort disgust quan ha descobert que el taló ha volat del calaix. Què ha passat? Doncs que un fill seu se’l va vendre pocs dies abans del sorteig sens dubte per satisfer un caprici seu…El 39.923!!!!
ACTRIU 6
Un individu va voler obsequiar el vigilant dels seu barri amb una participació de cinc rals al número 39.923 potser anticipant-li la propina de Nadal; el vigilant va rebre amb sorpresa aquella propina tan original però més el deuria sorprendre quan aquells cinc rals varen convertir-se en 3.125 pessetes …El 39.923!!!!
(Pinya final amb la Joanaina)
(Música del SIDRAL SWEET DREAMS https://www.youtube.com/watch?v=V2keGPCHGL0 Comença al 0:44’)
M.- Bé, ja podem marxar.
P.- Ara sí que ja hem fet el fet. Ja hem parlat del barri!
D.- Ja hem complert l’encàrrec! Ja hem parlat del virus. Adeu veïns!
A.- Acomiadar-nos, així! Sap greu, oi? Seria un disbarat.
D.- Una enredada, una pressa de pel, un disbarat!
A.- Però,…La vida, no deixa de ser un disbarat, una presa de pèl, i un disbarat, veritat?
A, P, D, M.- La vida! La vida! La vida! (Es posen a donar tombs fent escarafalls, i altre cop als faristols)
M.- Ah! La vida!
P.- Quina vida; aquesta cosa tan bèstia i i incomprensible?
D.- Doncs,… això!
A.- Ah! Això? Això que en aquests mesos ens ha pres tants amics i familiars?
D.- No ens posarem d’acord. I, no ens posarem tristos, oi que no?
M.- (Vehement) A no! No podem fer plans. Hem de viure al dia, anar dia a dia. M’ho ha dit una veïna.
P.- Tot està en “Stand by”. Això m’ho ha dit un veí, que quan marxa, quan s’acomiada, sempre ho fa amb un; “Stay safe”, veí! Ja fa quasi quatre anys, aquest mateix veí, amb una estelada al coll, em deia; “Keep kalm”, veí!
M.- Primer garrotades, després virus i confinament…Portem una ratxa. Ens han quedat el cos i el cap plens de ferides! Però, aquí ens teniu!
P.-Millor parlem de … del Barça? De la xampions? Del Messi? Buuuf!
(Mareig general, mals de ventre, esgarrifances..)
D.- On han anat a parar l’ètica, la integritat, la veritat i la consciència?
Però, hem tornat! Aquí ens teniu, donant la cara!
A.- Estimats veïns. (Eufòria) El teatre ens ho explica tot. (Pausa i mirades) Per això ningú va a teatre!
P.- (Puja escala) És, el mirall de la vida! Com el de la Blancaneus!
D.- Mirallet, mirallet …Quina és la veïna més bonica? (Mirades i senyalades)
A.- I, el veí més guapo? (Petons a públic)
M.- Ah!, la vida!
P.- Si la ficció supera la realitat estem salvats. Les pel·lícules sempre s’acaben bé! (Baixant de l’escala, i a públic) O, potser és al revés; sí, sí, sí,… és al reves, la realitat supera la ficció i, si una cosa pot anar malament, acaba pitjor!
A, D,M, P.- Vols callar!
D.- (Fent uns plies i releves…de dansa clàssica) Veïns/es! La… Cultura… no ha de morir mai… visca El Teatre, visca La Música, visca El Circ…i, visca La Dansa! (Tots aplaudeixen i demanen la complicitat de la gent)
D.- I, visca el barri del Poble Nou i la seva Festa 2021!
A.- Adeu, fins aviat. Gràcies per ser, avui, aquí! Ens veiem pels carrers del Poble Nou. Moltes gràcies!
(Música de carrusel, de circ. Entry of the Gladiators, Julis Fucik. Agafen les caixes i l’escala, i surten. Finito )
