Diumenge,16 de juny de 2024
Associació de Veïns del Barri del Poble Nou de Vilafranca del Penedès

Pregó 2010: Carles Adell

(Sona l’Entrada a la Plaça tocada en directe).
Bona nit a tothom,
Veïns del Poble Nou, vilafranquins, Xicots, moltes gràcies per ser avui aquí.
L’inici del pregó no pot ser d’altre manera que amb el toc de l’Entrada a la Plaça, toc que inherentment s’associa al preludi d’alguna cosa, en aquest cas un pregó.
En primer lloc vull agrair a l’Associació de Veïns del Poble Nou, per escollir els Xicots de Vilafranca i la meva persona, per llegir el pregó de les festes del barri d’enguany.
Pels Xicots de Vilafranca n’és un motiu d’orgull poder-ho fer i us en volem donar les gràcies.
La nostra colla que es dóna a conèixer per tota Catalunya pels seus castells, també realitza diversos actes de caire social, però mai havíem tingut l’honor de participar activament en un pregó, acte d’obertura de les Festes del Barri.
No serà un pregó llarg, ja us avanço, només el suficient per fer un repàs principalment del barri, i també dels Xicots, els castells i Vilafranca.
El primer que vaig fer, quan des de l’Associació de Veïns em va fer la proposta, va ser recollir algunes dades històriques i de l’actualitat del barri, ja que no sóc nascut aquí, i per tant, són poques les meves vivències personals i coneixements històrics del mateix.
Quan dic que no sóc nascut al barri, ho dic en el sentit figurat, ja que a la pràctica sí que hi vaig néixer. Va ser a la desapareguda Clínica de Sant Ramon, però es clar, no té cap mèrit, mitja Vilafranca hi ha nascut en aquest centre ara ja desaparegut. Pels més joves, feia cantonada entre el carrer Amàlia Soler i Tossa de mar.
Guardo alguns records de petit d’aquest barri. Casualment un de relacionat amb els Xicots, recordo una actuació de la nostra colla en aquest mateix indret, i ja fa un quants anys! Parlo del 28 de juny de 1987.Més records que tinc de nen, són els festivals infantils de les Festes del Barri, amb el grup d’animació i la xocolatada amb coca.
I també venir-hi a jugar. Recordo un enorme tobogan en aquell sector de la plaça, i una gran font de diversos nivells, i de forma semicircular que mai l’havia vist plena d’ aigua, i que per això tota la canalla ens hi enfilàvem fins dalt.
Els anys que feia de setrillera a la Capta de la Festa Major, el Poble Nou, era un dels barris més generosos en la compra de programes de la més típica.. Potser és per quantitat d’habitants, no ho sé, mireu us en apunto la següent dada:
Aquest és el barri on viu més gent de Vilafranca, en concret, un 22% del vilafranquins hi viuen actualment, i en els darrers 10 anys ha incrementat la seva població en gairebé 1.300 persones. La mateixa que viu en tot un barri: el Molí d’en Rovira.
Els números delaten fàcilment el potencial humà del Poble nou. El que sí que s’ha de vetllar, és per que els nous residents no es prenguin el barri com una ciutat dormitori, i s’involucrin en les diferents entitats que el formen, per mantenir actiu l’esperit del mateix.
El Poble Nou sí que pot dir, mai més ben dit, que existeix per una qüestió de sort.
Una data que és clau per l’impuls que va suposar en el creixement progressiu del barri, va ser el 22 de desembre de 1928.
Aquell 22 de desembre, igual que avui en dia, es sortejava la rifa de Nadal. La Societat La Principal el Casal, va vendre participacions del número
39.923, que va ser agraciat amb el tercer premi.
Aquest número el van comprar 700 dels 1.500 socis que tenia l’entitat i s’hi jugaven 5 rals.
Tothom relaciona el fet de que toqués la loteria, amb que progressivament s’anessin construint tot de casetes de planta baixa, que mica a mica, guanyaren terreny als camps i a les vinyes.
No sé si actualment l’Associació de Veïns fa participacions per la rifa de Nadal, però en homenatge al que va significar, podríeu fer-les d’aquest 39.923.
Han passat els anys, i actualment aquell model de casetes de planta baixa, s’ha anat substituint i ampliant per l’actual d’enormes estructures de formigó. L’sky-line del barri ha canviat molt, al igual que ho ha fet aquest parc on ens trobem ara.Podríem dir que el Tívoli és, i ha estat, el centre neuràlgic del barri. Arquitectònicament ha anat evolucionant en el temps, i ha sofert diverses modificacions urbanístiques.
Al 1915 va acollir l’escola Montessori, la primera de Catalunya, exceptuant les de Barcelona. En aquesta escola s’hi aplicava un mètode pedagògic renovador. L’escola Montessori estava ubicada al costat del carrer Bisbe Morgades i es va clausurar amb l’esclat de la Guerra Civil.
Els avis del barri, recorden el parc tot tancat i amb unes casetes d’obra al lateral, que servien per albergar-hi els expositors de les empreses que mostraven els seus productes, en les diferents fires que s’hi ha fet en aquest indret.
A destacar les fires del vi de 1943, 1953, i els Jocs Florals que es van fer per la Festa Major de 1966.
En aquest parc s’hi feren els primers carnets d’identitat i també exàmens de teòrica pel carnet de conduir.
Ja veieu que el parc ha estat un espai força polivalent des de la seva construcció.
El més curiós, és que fins i tot va arribar a tenir-hi un tancat amb una mona. L’animal va morir fa molts anys, i va quedar registrat aquest fet en un comunicat de premsa de l’època, que deia el següent:
Se pone en conocimiento de la Superioridad, que la mona esta mañana ha sido encontrada muerta, después de haber intervenido el veterinario varias veces, (concretamente cuatro).
Antes cuando se notaba un poco triste, el Sr. Cipriano le daba por las mañanas leche caliente, poniéndole serraduras y unos sacos para abrigarla, no dejándole constantemente de ponerle botellas de agua caliente, pero al final nada se pudo hacer.
Bé, seria impensable avui en dia, que tinguéssim una mona en un tancat en aquest parc. Els temps han canviat, i no sé si és per seguir la tradició, el que sí que fan alguns ara al parc és: venir a dormir la mona.
I el tren? Com ha canviat la relació del barri amb el tren durant les darreres dècades. Ha evolucionat d’un espectacle, on antigament la gent l’anava a veure passar als vespres, tot fent-la petar als bancs de pedra del passeig Rafael Soler, a ser un element sorollós, molest i que dificulta la comunicació viària amb la resta de Vilafranca.
I no parlaré de l’AVE, perquè estem de festa….Un altre lloc emblemàtic del Poble Nou, ara ja desaparegut, fou el Velòdrom.
En aquest indret s’hi feien curses de bicicletes i més endavant s’hi va condicionar l’espai central per albergar-hi una pista per jugar a bàsquet i hoquei.
Malauradament el velòdrom va caure en desús i va ser enderrocat. Ocupava l’espai on ara es troba aproximadament l’oficina de Caixa Penedès, al carrer Tossa de Mar.
El barri antigament tenia moltes més botigues o petites indústries, la majoria d’elles ara ja desaparegudes, o empreses com ara la Boteria Torner o l’antiga estació de servei Medina, al final de la carretera de Tarragona, que encara segueixen amb el negoci.
Ben diferent també és el tarannà de la gent, no del Poble Nou sinó de tots els barris, abans gairebé tothom es coneixia i es feia molta vida al carrer, i actualment, s’ha perdut aquell esperit més familiar de barri, per convertir- se en societats més tancades i independents.
Abans es feia barri, com ara els castellers fem colla, i de la mateixa manera que el barri ha anat canviat amb el pas del temps, les colles castelleres també ho hem fet.
Però abans de parlar de castells i per posar-nos en situació, us convido a escoltar amb atenció el Toc de Castell. Deixeu-vos emportar i sentiu
l’energia i la força que transmet.
(Sona el toc de Castell tocat en directe).
Vull parlar-vos dels castells. Aquesta tradició tan nostrada que pel fet tenir-la tant arrelada i de tenir la Plaça més castellera, potser fa que hi hagi detalls que se’ns escapin, però que considero tant importants com el mateix enlairament d’un castell.
Els castells més enllà de les històriques rivalitats, estan agafant cada vegada un caire més competitiu, de vegades perillós, però de vegades necessari per acabar de motivar-nos totes les colles.
El que més m’atrau dels castells, és la seva vessant social. Lluny de
l’emoció de que l’anxaneta faci l’aleta, i de descarregar un castell important, hi ha el principal èxit dels castells: La capacitat d’integració de tothom per assolir un objectiu comú.
No només acollir nous catalans, gent nouvinguda al nostre País i que a través dels castells se senten més integrats. Per cert, avui TV3 està aquí. Televisió de Catalunya ha vingut per que vol fer un reportatge a un membre de la nostra colla: l’Abdel. L’Abdel és marroquí i porta dos anys a la nostra entitat, parla un català perfecte, més que alguns autòctons que fa molts anys que viuen Catalunya i encara es neguen a parlar-lo.
Abdel és un exemple d’integració a través dels castells. Veureu que durant aquest i els propers anys, moltes seran les colles castelleres i associacions que organitzaran tallers i jornades específiques, adreçades als nouvinguts. Una realitat que els catalans no podem obviar i que hem de saber integrar en la nostra societat, si l’altre part té voluntat d’integrar-se, però malauradament, no sempre és així.
Els castells també ajuden a gent nadiua del nostre País, que per diferents circumstàncies tenen algun problema greu, un familiar malalt, o bé es troben sense feina…
No podem oblidar l’actual situació econòmica en què molta gent ho està passat malament. L’estona de fer castells, fa que la gent s’oblidi del seu problema, convertint-se en l’antídot més barat i eficaç, durant els assaigs i actuacions.
Tant és el que poden i aporten els castells que des de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, estem treballant per què la UNESCO proclami els castells Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Esperem que durant el 2010 aquest somni es faci realitat, i consagrem els castells com un dels elements immaterials més importants de tot el món.
Els castells també han inspirat artistes, escriptors, pintors, poetes. És en aquest darrer art, la poesia, que us en vull mostrar un breu exemple.
L’historiador casteller vilafranquí i gran amic Lluís Solsona, la persona en vida que més sap de castells, va escriure el següent poema titulat: Els deu Quatres de Vuit, amb regal de corones.
Deu Quatres de Vuit porteu de collita castellera.
Bona collita xicots.
La Verge estarà contenta. Amb el rosari que porta
va comptant les vostres gestes. És de gràcia el 2003.
Any de gràcia castellera.Heu dut el Quatre de Vuit,
en un somni de galeres,
al bell solar mallorquí,
a l’illa més falaguera,
on les colles balears,
en albada castellera,
han recollit per la història
la glòria de vostra gesta.
Quatre pilars té un castell. Quatre barres la senyera.
el pom té quatre Xicots:
els dosos formen parella, sobre d’ells l’aixecador
i al cim de tots l’anxaneta. Enrosquen els quatre baixos quatre faixes tragineres.
Força, enginy, valor i seny
són les vostres quatre essències.
Roses de quatre colors
feu ofrena a la Verge.
El blanc i el vermell conformen vostra imatge castellera.
El vermell junt amb el groc
els colors de la senyera.
I encara queda el rosat
per la capa de la Verge.
Força, enginy, valor i seny
són les vostres quatre essències.
Bona collita, Xicots.
La Verge estarà contenta. Amb dues bones corones li heu coronat la festa:
les del Tres i el Dos de Vuit. La del Dos és la tercera
d’aquest feliç 2003, any de gràcia castellera.Bonica oi? Llàstima que el meu passat com a ex-membre del Ball de Diables, a l’hora de recitar la destrossat una mica.
Una altra cosa que em captiva d’aquesta tradició, és la capacitat d’unir persones de diferent creença política, religiosa, estatus social, edat i sexe, per assolir un objectiu comú.
Igual que a les colles castelleres tots podem fer colla, al Poble Nou tots podeu contribuir a fer barri.
Gaudiu-ne ara doncs, gaudiu de la festa, hi ha programats actes de tota mena: Balls, concerts, castells, competicions esportives, espectacle infantil…, una mostra prou heterogènia d’activitats que segur que engrescarà als diferents públics i a totes les edats.
Participeu-ne! Gaudiu-ne! Lluïu la vostra Festa!
Per acabar vull donar les gràcies als grallers de la colla dels Xirongos, a l’Associació de Veïns i tots els assistents.
Poblenouencs! Xicots! Vilafranquins tots! Amb aquest toc de Vermut us desitjo a tots unes Bones Festes del Barri 2010!
Gràcies a tots!
(Sona el toc de Vermut tocat en directe).