L’opinió de l’Associació de Veïns del Poble Nou envers la nova llei en que els ajuntaments podran desnonar ocupes conflictius
Tot i que la majoria d’agents celebren la normativa, cal destacar que també té algunes esquerdes
El Parlament ha aprovat aquesta setmana la llei antiocupacions que faculta els ajuntaments a promoure desallotjaments davant ocupacions conflictives si el propietari gran tenidor no actua en un termini de 30 dies. És una llei que deixa fora els petits propietaris i se centra a donar instruments als municipis per actuar contra grans tenidors que es desentenen de les seves propietats.
La llei antiocupacions conflictives impulsada per Junts que ha tirat endavant el Parlament s’ha aprovat amb canvis respecte al text inicial després de les esmenes negociades amb ERC i PSC i que treuen a les comunitats de veïns la potestat de recórrer directament a la justícia per reclamar els desallotjaments. Sí que facilita, en canvi, una via als ajuntaments per actuar, una cosa que feia temps que exigien diferents municipis catalans com ara Vilafranca.
L’alcalde i vicepresident de l’associació Arc Metropolità, Pere Regull, veu la nova llei com un pas endavant, tot i que reconeix que cal veure com i quan es podrà fer efectiva. Per l’alcalde hi ha un problema de fons. La llei preveu que els ajuntaments puguin iniciar el procés per desnonar ocupes conflictius de pisos de grans tenidors o sigui, persones jurídiques que tinguin més de 10 pisos o persones físiques que en tinguin més de 15. També podran desallotjar si es posa en perill la seguretat o integritat de l’immoble. Els ajuntaments es podran quedar l’habitatge desnonat durant 7 anys per destinar-lo a habitatge social i caldrà que portin a la justícia un informe amb actes policials i queixes o denúncies de veïns de l’immoble ocupat. Pere Regull exigeix més lleis per reduir la delinqüència.
La norma contempla que, si en el termini d’un mes des de la recepció del requeriment enviat per l’ajuntament, la propietat no ha acreditat que ha iniciat el desallotjament, l’ajuntament estarà legitimat per fer-ho. També detalla que la competència per executar aquesta acció correspon a l’alcalde o alcaldessa.
Des del Col.legi d’administradors de Finques de Barcelona i Lleida, el seu vicepresident, Ruben Llach, lamenta que s’hagi tret la potestat a les comunitats de veïns.
La llei genera recels en entitats com el Sindicat de Llogateres, que tem que es pugui utilitzar en casos amb famílies vulnerables sota una mirada de discriminació per diferents raons.
Finalment des de l’associació de veïns i veïnes del Poble nou, el seu president, Josep Maria Tobella, afirma que no és un barri on hi hagi moltes ocupacions conflictives i que les associacions de veïns poden fer poc per solucionar el problema.
Aquesta llei ha estat aprovada amb els vots de Junts, ERC, el PSC i Ciutadans, el PP i Vox s’hi han abstingut i la CUP i els comuns hi han votat en contra.
Tot i que la majoria d’agents celebren la normativa, cal destacar que també té algunes esquerdes com ara la subjectivitat ja que hi haurà veïns que seran més o menys tolerants amb algunes situacions que poden generar el desnonament.
S’adjunta l’enllaç al vídeo de la noticia publicada a RTVVilafranca.
El govern de Vilafranca celebra que els ajuntaments puguin desnonar ocupes conflictius